El blog d'Enric Pineda

És possible que si has fet el pas d'entrar a Mastodon ho hagis fet a través de la porta gran, o com en diuen alguns, una “instància rebedor”, una gran instància que t'haurà sortit en un cercador si busques “Mastodon” i que, per entrar i començar a trastejar, ja va bé. Tanmateix, et pots trobar en la situació de voler canviar d'instància perquè no t'acaba de fer el pes on ets, o n'has trobat una que potser t'agrada més. Doncs no t'amoïnis: Mastodon et permet canviar d'instància sense perdre seguidors ni seguits. I aquí t'explicaré com fer-ho.

Requeriments per fer una migració com cal.

Per fer una bona migració necessites el següent:

• Un compte en una instància des de la que vols migrar
• Una instància a la que vulguis moure't, normalment una instància més petita. Pots buscar al llistat de Descentraliza.red una instància que creguis que et pot anar bé.
• Un navegador, amb dues pestanyes
• Uns 20 minuts, com a molt

A la nova instància que ja hauràs triat has de fer el procés de registre i fer un compte de destí, on aniràs migrant tot el que vulguis migrar.

Creant un àlies a la nova instància

Assumeixo que ja has anat a la nova instància i has fet un compte allà. Doncs bé, ara només cal que vagis a editar el teu perfil, i un cop allà busquis, al menú de l'esquerra, l'opció “Compte”. Veuràs que a la pàgina que s'obre, si vas al final, trobaràs les opcions de moure a un compte diferent, moure des d'un compte diferent, o eliminar el compte. Triarem la segona opció.

Un cop triada, ens demanarà l'àlies del compte vell per continuar. Posa aquí el nom d'usuari que tens a la vella instància, per exemple @usuari@mastodon.social (el teu serà diferent, segur). El poses i apretes el gran botó de color blau que hi ha a la pàgina. I les operacions que has de fer a la nova instància ja s'han acabat.

Migrant el compte des de la vella instància

Ara ves a la instància on estàs de moment (la vella) i ves a la configuració del teu compte. Torna a triar l'opció de “Compte” i tria l'opció de moure a un compte diferent. Un cop allà veuràs que hi ha un formulari on et demana dues dades:

• El nom d'usuari a la teva nova instància
• La contrasenya del teu vell compte a la vella instància.

Un cop fet això, apretes el botó blau i haurà començat el procés de migració. Aquest procés consisteix en els passos següents:

• Els teus seguidors es traslladen a la nova instància
• A la vella instància, el teu perfil mostra un avís de redireccionament
• El teu vell perfil deixa d'estar disponible per a les cerques.

Els comptes als quals segueixes no es mouen, però ara tens l'oportunitat de baixar-te el llistat sencer. Ves a “Importació i exportació” al menú principal, ves a la secció d'exportació i fes click al costat de la icona de CSV de les dades que vulguis. Un cop les tingus totes, només et cal anar al nou compte, anar a la configuració de perfil, a la secció de “Importació i exportació” i triar la secció d'importació. Allà podràs carregar totes les dades que t'hagis baixat de la instància vella.

Conclusió

Que una xarxa social et permeti baixar-te totes les dades i poder completar un canvi d'instància de forma tan fàcil és, com a mínim, remarcable, i cal ensenyar-ho bé. Espero que el manual t'jagi ajudat, i si encara tens dubtes, només cal que em facis un correu a hola@enricpineda.cat i amb gust t'ajudaré.

Hi ha cops en què un ha de fer les coses per allò en el que creu, a risc de rebre conseqüències. Després de que la UAB anunciés de forma solemne que deixava la xarxa X hom podria arribar a pensar en un acostament d'uns institució pública com l'Autònoma cap a xarxes socials que promouen la descentralització i la sobirania tecnològica, però en contrapartida el que anunciaven era l'impuls del seu perfil a Bluesky, una xarxa social que darrerament està cometent els mateixos errors que Twitter uns anys enrera.

En vista d'això, m'havia proposat el repte personal de posar la UAB al Fedivers d'alguna manera, i per això vaig idear un pla, que he acabat executant en una nit boja de codi, inspiració i rauxa. Acompanyeu-me doncs en aquest apassionant viatge cap a l'establiment de la presència de la UAB al Fedivers.

Triant un servidor adequat

Com que el meu objectiu era crear un compte del Fedivers que bàsicament repliqui el que fa la UAB a Bluesky, la meva primera opció era muntar un servidor de tipus Mastodon o similar. Havent mirat opcions com GoToSocial o Misskey, al final em vaig decidir per Mastodon per la seva capacitat d'escalar, les seves opcions de configuració, i perquè ja n'havia muntat algun en el passat i per tant coneixia l'experiència.

Un cop decidit això, calia triar un domini. Tenia ficada al cap la idea d'un domini .social, que donés una mica la idea de que s'estava creant una instància al Fedivers que oferís una dimensió veritablement social de la seva comunicació externa. Després de navegar una mica, vaig acabar agafant “autonoma.social” a través de GoDaddy.

Tot seguit, era el torn de triar servidor. Entre les empreses que he trobat que especifiquessin de forma explícita que tenien productes per allotjar instàncies de Mastodon, em vaig trobar amb Ionos, que malgrat ser de Madrid tenen un sistema de contractació fàcil. En pocs minuts ja tenia un servidor amb una IP pública que també vaig poder configurar sense problemes a GoDaddy i vincular-la així al domini acabat de comprar.

El següent pas era seguir les instruccions de la mateixa empresa per muntar Mastodon al servidor virtual. Després de fer uns quants ajustaments, i de contractar el servei bàsic de Mailgun per a gestionar els enviaments del sistema, havien passat prop de dues horetes però el servidor Mastodon de autonoma.social ja estava en línia. La cirereta del pastís: configurar el servidor per permetre el registre d'usuari només a través d'adreces de correu institucionals de la UAB, ja sigui per a personal com per a institucions o estudiants.

Recuperant els continguts per al perfil institucional

A l'hora de triar què publicar m'he fixat en el comportament de la UAB a d'altres xarxes socials, sobretot Bluesky i X, i he pogut veure que bona part de les publicacions són enllaços directes a les notícies que es publiquen al portal. Així, semblava lògic replicar aquest comportament. I aquí és on m'he trobat el gran problema.

La secció de Sala de Premsa de la web de la UAB no disposa d'un RSS on un pugui aconseguir un fitxer XML ben format amb tots els continguts disponibles. Això, ho miris com ho miris, és un pas enrera cap a la difusió de tot el que es publica a la UAB, i posa pals a les rodes a aquells que volen fer projectes creatius com aquest. Així doncs, calia tirar d'imaginació.

Després de molt investigar, he arribat a la conclusió que la millor manera de poder recuperar la informació bàsica que necessito per publicar a Mastodon era fer un petit recolector en PHP que analitzi la pàgina de notícies i n'extregui el que em cal. Gràcies a les funcions de DOM parsing del propi PHP, en uns minuts ja tenia un programet que analitza la pàgina, comprova que no s'hagin publicat ja les notícies a través d'una consulta ràpida a una petita base de dades en SQLite, i genera una publicació que fa el post a Mastodon talment com ho faria un humà. Beneïda API de Mastodon, tot s'ha de dir.

Uns quants minuts més i ja tenia el perfil de la UAB creat com si fos un bot, ja havia fet les comprovacions pertinents i havia programat un cronjob que executa el programet cada dues hores de 8 a 22h. Poc més de tres hores de feina de matinada, i la UAB ja publica al Fedivers.

Conclusions

Quines conclusions en trec de tot aquest procés? En primer lloc, que per a algunes cosetes senzilles jo podria formar part de l'equip de sysadmins de la UAB. Però el més important és que la inversió per obrir una xarxa social justa, curosa amb la privacitat, que manté els continguts a la institució i que s'alinea amb els principis de la universitat és minima. La Universitat disposa de serveis i infraestructura com per crear, gestionar i mantenir un servidor de Mastodon sense gaires esforços, amb presència institucional i federant amb milions de possibles seguidors.

A tot això, el registre en aquuesta instància no és fàcil, però tampoc impossible. Si tens una adreça de correu electrònic de la UAB, i encara no has provat això del Fedivers, t'hi pots registrar i gaudir de l'experiència. I si mai van mal dades, sempre podràs migrar a un nou servidor.

Aquesta nova idea de la Internacional Papanates que s'han empescat en Trump i en Musk a base de donar suports explícits a partits d'extrema dreta em fa recordar (atenció al paral·lelisme) a la pel·lícula “El Día de la Bestia” d'Alex de la Iglesia. Aquesta pel·lícula, que en el seu moment va representar un nou paradigme dins del cinema comercial espanyol, comptava amb una escena en la que el Padre Berriartúa, magistralment interpretat per Álex Angulo, explicava que el Diable faria per manera de néixer a la terra imitant — i enfontent-se, és clar— de Jesucrist. De la mateixa manera, aquesta mena de reunió de superdolents de la Marvel en forma de Internacional Patriòtica la veig com una imitació de totes les Internacionals de partits d'esquerres que existeixen des de que el món és món.

I davanat d'això, hom té la impressió que la reacció de l'esquerra en general ha estat, si més no, tèbia. Enlloc de confrontar-la amb solucions realistes (i segurament més assenyades) als problemes que l'extrema dreta planteja amb solucions entre manicomials i inhumanes, es perd en debats eterns i interminables sobre temes que, tot i ser molt importants, a nivell d'opinió pública es poden percebre com a poc importants. I a vegades, quan els debats s'acaben, l'opinió pública a través dels mitjans es centra en aquests temes mentre el fatxes guanyen la partida de l'opinió en altres temes de difícil solució, pels quals el seu populisme ofereix solucions ràpides.

De vegades, trobo a faltar aquella esquerra més combativa i en cert punt bèl·lica, que era capaç de fer de contrapunt amb idees ben construïdes, i a la vegada amb una actitud de confrontació real, a la dreta més reaccionària, fins al punt de fer-li treure els seus veritables colors d'autoritarisme. No dic que calgui ser violent, només cal ser ferm en els arguments, estar disposat a guanyar el debat dialèctic amb fermesa, i no vacilar si de tant en tant cal treure una mica algunes característiques del normativisme cishetero masculí per assolir un objectiu més alt com és dur als fatxilles a la paperera de la història.

Serà només un moment, no serà fàcil, però és necessari si no volem acabar de pet a una situació similar a la de l'any 1933, que ja sabem tots com va acabar això.

Si ets una persona com jo, que de tant en tant et preocupes per la privacitat de les teves dades, compromesa i amb un cert nivell de compromís i d'activisme social i polític, cada cop estaràs menys còmode fent servir aplicacions dse missatgeria com WhatsApp o Telegram, vinculades a serveis privatius en mans de persones força poderoses i que potser no tenen els mateixos interessos o prioritats que tu. Doncs si ets una persona així, tens l'oportunitat de fer servir una aplicació enfocada en la privacitat, i basada en una cosa que portem fent servir des de fa més de 40 anys.

Primeres impressions amb Delta Chat

Les primeres impressions d'aquest programari són bones per la seva senzillesa: un cop t'has instal·lat l'aplicació de Delta Chat al mòbil Android o iOS, aquesta et proposa crear un usuari nou, si no en tens, o posar les dades d'un usuari que ja tinguis. Per defecte, el que fa la gent nova és crear un nou perfil, ja que després ja veurem que podem afegir més d'un perfil a la mateixa aplicació. Per crear aquest nou perfil només caldrà que creem una contrasenya, i ja ho tindrem fet.

A partir d'aquí, com trobem altres usuaris si no hem donat en cap moment el nostre número de telèfon? Doncs tenim dues opcions:

• Generar un codi QR des de la mateixa aplicació, que qualsevol persona amb Delta Chat pot escanejar per afegir-te com a contacte.
• Compartir un enllaç d'invitació que es pot passar per qualsevol mitjà, i que permetrà a tothom afegir-te com a contacte.

Pensa en que no donem mai el nostre número de telèfon, quelcom bastant important si valorem la nostra privacitat.

Delta Chat: missatgeria instantània via email?

Una de les gràcies d'aquesta aplicació és que funciona fent servir un protocol que fa molts anys que funciona: el correu electrònic. De fet, els missatges que s'envien per Delta Chat són, en definitiva, petits emails de text pla, que no ocupen gens. De fet, en el pas anterior, on se us demanava crear un compte de Delta Chat, podeu fer servir les dades d'accés (i de servidors SMTP i IMAP) de qualsevol correu electrònic que ja tingueu.

Què podem fer amb Delta Chat que també podem fer amb les altres aplicacions?

Les coses que es poden fer a Delta Chat i que també es poden fer en altres llocs són:

• Missatges individuals a una persona
• Grups de persones
• Canals (funció experimental, es tracta d'un grup on tots els destinataris estan en còpia oculta)
• Trucades i videotrucades (funció molt experimental)

Què podem fer amb Delta Chat que no podem fer amb la resta d'aplicacions?

Enviar correus: tècnicament podeu tenir com a contacte un correu electrònic i enviar-li missatges, que l'altre persona rebrà com a correus.

Què no podem fer amb Delta Chat

Stickers. Si ets un malalt d'aquestes coses, potser ho trobes una mica avorrit.

I en quant a la seguretat?

Delta Chat basa la seva privacitat i seguretat en el protocol OpenPGP, que és un estàndard que funciona des de fa molts anys. De forma paral·lela, diverses organitzacions independents, no vinculades al projecte, han fet proves de seguretat que han servir per anar afegint millores a l'aplicació en aquesta matèria.

I si ets un malalt de la tecnologia?

Que sàpigues que tot el codi és lliure, que existeixen uns quants forks de l'aplicació original que introdueixen algunes novetats no oficials, i que fins i tot hi ha un tutorial per poder muntar el teu propi servidor de chatmail si tens una hora de temps, un domini i una maquineta corrent Linux.

Amb tot això que ja t'he dit, ara és cosa teva decidir si el vols provar i donar-li una oportunitat. I si vols que en parlem, només cal que segueixis aquest enllaç per afegir-me com a contacte i poder parlar.

Feliç missatgeria segura i descentralitzada!

Ja porto un temps en plan activista de les xarxes socials lliures del Fedivers, i un dels arguments que més em resistia a fer servir en els meus discursos i xerrades sobre el tema era el d'Internet com un lloc segur. I em resistia perquè, havent tastat les principals xarxes socials des d'un inici i coneixent com funcionaven (almenys quan “molaven”), el meu argument quan treien el tema de l'internet com un espai segur i amable era sempre el mateix: les interaccions i les accions que hom fa en aquests espais acaben configurant un “entorn segur”, ple de mutuals que et donen suport, escalfor i validació quan més ho necessites.

I potser aquest argument era vàlid mentre les xarxes socials que tothom coneix funcionaven com el que haurien de ser: una àgora pública on tothom és igual. Però va ser entrar en escena el famós algoritme, que tot se'n va anar en orris. Bé, l'algoritme i el Capitalisme™.

D'una banda, l'algoritme és quelcom que funciona, com totes les coses en el món de la informàtica, perquè algú ho ha programat. I les directrius, les decisions que pren aquest algoritme estan basades en allò que algun humà, com l'amo de l'empresa, creu que és interessant. I això, un cop més, no hauria de ser dolent sempre que les directrius dels amos d'aquestes xarxes socials estiguin regides, per exemple, per la Declaració Universal dels Drets Humans, oi?

D'altra banda, els mecanismes que regulen el contingut violent, sexista, i en definitiva agressiu cap a les minories — o cap a les majories com les dones — també estan decidits des de la direcció. I és clar, si suposem que aquests caps d'aquestes empreses han seguit criteris ètics per desenvolupar els seus algoritmes, també els tenen per decidir els criteris de selecció de continguts per a la seva moderació, oi? Oi que sí??

Doncs no, ja sabeu que no és així. Si ets membre del col·lectiu LGTBIQA+, o una dona, o una persona significada políticament en un lloc diferent al que professen els amos d'aquestes empreses, no pots considerar aquestes xarxes com un espai segur. Peruqè els missatges d'odi els rebràs, la censura se t'aplicarà, i aquestes empreses no tindran cap mena de problema en donar tota la teva activitat digital al govern de torn que cregui que ets un perill per a la moral, la unitat de la pàtria o ves a saber què — un govern que potser ja estan controlant, com els plutòcrates als Estats Units. I el millor de tot és que no podràs fer res, perquè les empreses són seves, i ja se sap que quan jugues amb el Capitalisme™, poques vegades acabes guanyant.

Així doncs, fes un esforç i fes el pas. Vine al Fedivers, el que possiblement sigui un dels pocs llocs lliures que encara queden a la xarxa, i gaudeix d'un espai on poder ser activista, persona i membre d'una col·lectivitat sense haver de ser jutjat de forma permanent.

ah, i tenim galetes. Però no de les que et segueixen.

Us explicaré una cosa que potser us remou per dins o us fa recordar episodis de la vostra joventut. Fa poc vaig haver de fer una formació a la feina sobre el funcionament d'una pantalla que tenen. Aquesta pantalla té una mica de programari a dins que permet dissenyar el layout de la mateixa en base al contingut que vulguem que aparegui: que si ara unes imatges, que si ara una web, que si un vídeo, etc. Com que sóc una persona previsora, em vaig fer una presentació de diapositives, i em vaig preparar una mica el discurs. I duia, amb mi, un d'aquells companys de feina insultantment joves que parlen amb un llenguatge que de vegades no entenc.

Un cop a la formació, vaig començar explicant als alumnes, persones de la meva edat i, per tant, fregant o inmersos en la cinquantena, com havien de fer determinats passos, tot abaixant la velocitat del meu discurs i mirant de fer servir tants mots senzills com em fos possible. El meu company, tanmateix, suposo que influenciat pel fet que és jove i molt coneixedor del tema, va fer la seva part de la sessió de forma impecable, però amb una velocitat i un llenguatge que de vegades provocava cares de desconcert entre la audiència. Òbviament, la culpa no era tota del meu company, però allò em va fer reflexionar.

Tots hem comès l'error de no adaptar el que ensenyem al públic que ha de rebre la nostra lliçó: amb els pares davant de l'ordinador o el mòbil, amb el pobre que no sap de mecànica tot ensenyant com va el teu nou cotxe, o amb l'ingenu que no sap què coi és un fora de joc en futbol. I aquest error crec que s'ha comès, durant molt de temps, amb les eines informàtiques, com per exemple l'ecosistema d'aplicacions que confirma el fedivers. Confiem tant en la senzillesa de les interfícies o dels funcionaments de les aplicacions que no revisem el nostre llenguatge, fem servir un munt de mots tècnics i de vegades per cada llençol que estenem perdem sis flassades pel camí.

I així arribo al punt en què m'han demanat que faci una explicació del Fedivers per a tres persones que, a priori, tenen un coneixement bàsic d'usuari de les eines informàtiques. I això vol dir que, potser, la meva presentació no ha d'anar enfocada a explicar protocols, funcionaments interns o avantatges tècnics. Potser m'he de centrar més en la part més filosòfica del tema, aquella que ha de fer que dins teu pensis “osties, he d'entrar aquí perquè m'ho demana la meva moral i consciència”.

Així doncs, espero reeixir. I si ho aconsegueixo, sabreu de mi, perquè penso divulgar el Fedivers allí on em deixin fer-ho.

Ser-hi sense ser-hi al Fedivers

Aquests dies estic pensant en fer una mica e divulgació del Fedivers a través d'una xerrada per a persones que n'han sentit a parlar, però que no han acabat fent el pas. La xerrada, entre d'altres coses, parlarà sobre els diferents serveis que conformen l'ecosistema fediversal i com, gràcies al protocol ActivityPub, tots aquests serveis es poden comunicar entre sí i interactuar, llevat d'algunes petites excepcions.

I arribat a aquest punt, m'ha vingut al cap una reflexió que em fa pensar en la manera tan diferent que tenen les xarxes privatives i el Fedivers d'entendre el món de les xarxes socials: tenint en compte que tot l'ecosistema es basa en aquest protocol, enlloc d'esforçar-se en ser a totes les xarxes i, per tant, haver de matisar, modificar o canviar de socarrel el missatge per adaptar-lo a la xarxa de destinació, amb el Fedivers hom pot tenir tota l'audiència global només des d'una plataforma. I això li dona un gir molt positiu a l'experiència dels creadors de contingut a xarxes, ja que amb la meitat de l'esforç poden arribar a tot el seu públic potencial.

D'altra banda, les xarxes privatives, degut a que cada perfil d'usuari significa una font d'ingressos publicitaris i una font de dades a vendre, no hi creu en això de la federació, ja que seria reduir el nombre d'usuaris actius i, per tant, les possibilitats d'aconseguir dades per poder mercadejar. Que ja sabem que el suposat altruïsme de les xarxes socials de sempre es basa en que, a canvi, els entregues la vida en forma de zeros i uns.

En qualsevol cas, aquest és un dels molts punts que penso tocar al taller xerrada sobre el Fedivers que vull donar. Ja us en donaré més pistes en el moment en què ja hi hagi alguna cosa més embastada. I fins llavors, que la Fedi ens acompanyi!

Aquest és un blog molt simple que em servirà per portar un diari de les coses que he fet i les que vull fer al meu servidor de casa.

Un servidor que, per cert, es diu Josep Maria en base a una enquesta que he fet a Mastodon. I potser hauria de deixar de fes cas a la gent de Mastodon.

En qualsevol cas, instància de Writefreeiy muntada, seguint els passos de la pàgina web oficial per fer una instal·lació sobre Ubuntu, amb un Nginx com a servidor intermediari i una base de dades SQLite. El procés, en total, m'ha dut com uns 15 minuts.

Ens anem llegint per aquí!

#sysadmin #ServidorCasolà